Comarcas de Cataluña
Keywords: Comarcas de Cataluña, 1936, 1939, 1987, 1988, 2000, 2003, Alta Cerdaña, Alta Ribagorza
La actual división del territorio catalán en comarcas tiene su origen en un decreto de la Generalitat de Cataluña del año 1936, que tuvo vigencia hasta el 1939, cuando fue suprimida por el franquismo. left|Comarcas catalanas en España (Ribagorza resaltada) La división comarcal de 1936 dividía el territorio en 38 comarcas y 9 macrocomarcas o vegueries (Reus, Tarragona, Tortosa, Manresa, Barcelona, Vic, Gerona o Girona, Tremp y Lérida o Lleida). La división se aprobó a partir de los estudios hechos por la ponencia creada ad hoc en 1932, formada, entre otros por Pau Vila, Antoni Rovira i Virgili, Josep Iglésies, etc.
Posteriormente, en 1987 la Generalitat adoptó de nuevo esta división territorial, modificandola en 1988 para añadir el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorza o Alta Ribagorça, y en 1990 para modificar algún límite territorial.
En el año 2000 un equipo formado entre otros por Miquel Roca y Jesús Burgueño propuso crear alguna comarca más: el Moianès (capital: Moià), la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capital: Blanes), la Alta Segarra (capital: Calaf) y el Segre Medio o Mitjà (capital: Ponts), además de dividir el Baix Llobregat (en castellano, Bajo Llobregat) en dos (la parte norte con capital en Martorell). En todos los casos se trata de antiguas reivindicaciones comarcales. Incluso J. Burgueño, en 2003, proponía crear también el Lluçanès (capital: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capital: Agramunt), la Baja Segarra o Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) y una tercera comarca vallesana con capital en Sant Celoni, además de cambiar los lindes (las Garrigas o, en catalán, les Garrigues, el Ripollés, etc.).
Los territorios históricos de Cataluña suelen coincidir con antiguos condados medievales de los Pirineos (Rosellón, Pallars, Ribagorza, Cerdaña) u otras grandes unidades fisiográficas (Penedés, Segarra, Vallés, Ampurdán). Antes se consideraba a estos territorios 'comarcas', pero con la división de 1936 se subdividirán en comarcas administrativas en función de las ciudades que ejercían de merdado y, en la práctica, de capital. Este sería el ejemplo del Alto Penedés, el Bajo Penedés y el Garraf por el Penedés; Alto Ampurdán y el Bajo Ampurdán por el Ampurdán; el Pallars Inferior o Jussà y el Pallars Superior o Sobirà por el Pallars; el Vallés Occidental; y el Vallés Oriental por el Vallés, etc.
Comarcas de Cataluña
Según la división territorial efectuada por la Generalitat de Cataluña:
- Alto Camp o Alt Camp. 33.635 habitantes. 544'7 km2. Capital: Valls
- Alto Ampurdán o Alt Empordà. 99.321 habitantes. 1.342'4 km2. Capital: Figueras (cat.: Figueres).
- Alto Penedés o Alt Penedès. 80.976 habitantes. 592'4 km2. Capital: Vilafranca del Penedès.
- Alto Urgel o Alt Urgell. 19.105 habitantes. 1.446'9 km2. Capital: la Seo de Urgel.
- Alta Ribagorza o Alta Ribagorça. 3.477 habitantes. 426'8 km2. Capital: el Pont de Suert.
- Anoia. 93.529 habitantes. 866'6 km2. Capital: Igualada.
- el Bages. 155.112 habitantes. 1.295'2. Capital: Manresa.
- el Bajo Camp o Baix Camp. 145.675 habitantes. 695'3 km2. Capital: Reus.
- el Bajo Ebro o Baix Ebre. 66.369 habitantes. 987'9 km2. Capital: Tortosa.
- el Bajo Ampurdán o Baix Empordà. 102.566 habitantes. 700'5 km2. Capital: La Bisbal.
- el Bajo Llobregat o Baix Llobregat. 692.892 habitantes. 486'5 km2. Capital: Sant Feliu de Llobregat.
- el Bajo Penedés o Baix Penedès. 61.256 habitantes. 295'5 km2. Capital: El Vendrell.
- la Baja Cerdaña o Baixa Cerdanya. 14.158 habitantes. 546'4 km2. Capital: Puigcerdà.
- el Barcelonés o Barcelonès. 2.093.670 habitantes. 143'1 km2. Capital: Barcelona.
- el Berguedà. 37.995 habitantes. 1.182'5 km2. Capital: Berga.
- la Cuenca de Barberá, (cat. Conca de Barberà). 18.766 habitantes. 648'9 km2. Capital: Montblanc.
- el Garraf. 108.194 habitantes. 592'4 km2. Capital: Vilanova i la Geltrú.
- las Garrigas. 18.999 habitantes. 799'7 km2. Capital: Borges Blanques.
- la Garrocha o Garrotxa. 47.747 habitantes. 592'4 km2. Capital: Olot
- el Gironès. 136.543 habitantes. 575'5 km2. Capital: Gerona.
- el Maresme. 356.545 habitantes. 396'9 km2. Capital: Mataró.
- el Montsià. 57.550 habitantes. 708'7 km2. Capital: Amposta.
- la Noguera. 34.744 habitantes. 1.733'0 km2. Capital: Balaguer.
- Osona. 129.543 habitantes. 1.263'8 km2. Capital: Vic.
- El Pallars Jussà o Pallars Inferior. 12.057 habitantes. 1.290'0 km2. Capital: Tremp.
- El Pallars Sobira o Pallars Superior. 6.174 habitantes. 1.355'2 km2. Capital: Sort.
- el Pla de l'Estany. 24.347 habitantes. 262'7 km2. Capital: Bañolas (cat. Banyoles).
- el Pla d'Urgell. 29.723 habitantes. 304'5 km2. Capital: Mollerusa.
- el Priorat o Priorato. 9.196 habitantes. 496'2 km2. Capital: Falset.
- la Ribera de Ebro o Ribera d'Ebre. 21.656 habitantes. 825'3 km2. Capital: Mora de Ebro.
- el Ripollés o Ripollès. 25.744 habitantes. 958'7 km2. Capital: Ripoll.
- la Segarra. 18.497 habitantes. 721'2 km2. Capital: Cervera.
- el Segrià. 166.090 habitantes. 1.393'7 km2. Capital: Lérida (en catalán, Lleida).
- la Selva. 117.393 habitantes. 995'5 km2. Capital: Santa Coloma de Farners.
- El Solsonés o Solsonès. 11.466 habitantes. 998'6 km2. Capital: Solsona.
- el Tarragonés o Tarragonès. 181.374 habitantes. 317'1 km2. Capital: Tarragona.
- la Terra Alta. 12.196 habitantes. 740'0 km2. Capital: Gandesa.
- Urgel. 31.026 habitantes. 586'2 km2. Capital: Tárrega.
- el Valle de Arán o Vall d'Aran. 7.691 habitantes. 620'5 km2. Capital: Viella.
- el Vallés Occidental o Vallès Occidental. 736.682 habitantes. 580'7 km2. Capitales: Sabadell y Terrasa.
- el Vallés Oriental o Vallès Oriental. 321.431 habitantes. 851'9 km2. Capital: Granollers.
Comarcas de la denominada Cataluña Septentrional (Francia)
La denominada Cataluña Septentrional es una parte del departamento francés de los Pirineos Orientales. La admnistración francesa contempla divisiones administrativas equivalente a las comarcas de Cataluña, llamadas cantones, pero que sin embargo no corresponden con demarcaciones históricas. No obstante, los nacionalistas catalanes extienden el modelo de comarcas a esta zona y definen cinco, basándose en criterios históricos. Son las siguientes:
- Alta Cerdaña. Font-Romeu-Odeillo-Via.
- Capcir. Capital: Les Angles.
- Conflent. Capital: Prada.
- Rosellón. Capital: Perpiñán.
- Vallespir. Capital: Céret.
